Llepar el dit; Quines implicacions té?

llepar el dit

Llepar el dit; Quines implicacions té?

Llepar el dit Quines implicacions té?

Llepar el dit és un hàbit que es pot identificar amb facilitat en beus i nadons. En els primers mesos de vida pot semblar un gest innocu i fins tranquil·litzador però pot esdevenir un mal gest.

Per què es llepen el dit els nens?

Una de les principals raons de per què es xuclen el dit els nens és pel reflex perioral, és un moviment involuntari que cerca la succió del pit de la mare per instint.

A mesura que passa el temps, és possible que aquest hàbit el nen ho associï a seguretat i / o calma. Per tant, és normal veure a nens més d’1 o 2 anys xuclant-se el dit quan es posen nerviosos o a l’hora de dormir.

A més hi ha nens que comencen a ficar-se un o diversos dits a la boca al voltant dels 6-8 mesos quan comencen a erupcionar les primeres dents de llet (dentició primària). Durant aquesta etapa el nen intenta calmar les molèsties que generen les noves dents generant pressió en la geniva amb els dits.

Quan deixen de llepar el dit els nens?

Normalment els nens deixen de xuclar-se el dit per si sols a l’any de vida. Hi ha altres que per contra continuen chupándoselo fins i tot més enllà dels 3 anys. En algunes ocasions quan als nens se’ls treu el xumet als dos anys, substitueixen el xumet pel dit.

Per què pot suposar un problema l’hàbit de xuclar-se el dit?

EL llepar el dit no solament pot afectar les dents, tant permanents com deciduos sinó també a les estructures òssies. El llepar el dit pot generar problemes de maloclusió (mossegada). En aquestes edats els ossos de l’maxil·lar i mandíbula són encara emmotllables i aquesta excessiva succió genera malformacions.

Quines són les principals complicacions per xuclar-se el dit?

Paladar ogival: és un paladar estret, el maxil·lar és massa estret i genera problemes per albergar totes les dents de l’arcada. Això provocarà apinyament de les dents i fins i tot problemes en les genives (causant retracció de genives en el futur).

Mossegada oberta: aquesta maloclusió s’ocasiona quan les dents de davant superiors (incisius i canins) no cobreixen als inferiors. Això provoca que ens es pugui tancar la boca completament i tenir dificultats per menjar, respirar i problemes estètics.

Mossegada creuada: La mossegada creuada és també una maloclusió que es veu quan les dents superiors oclouen per dins dels inferiors. El normal és que les dents superiors cobreixin parcialment als inferiors.

Consells per deixar de xuclar-se el dit:

Utilitzar reforços positius: en veure de renyar, elogiar el comportament quan es facin les coses bé

Distracció: amb jocs o activitats per atreure la seva atenció i que s’oblidi de el dit

Respectar el somni: portar a l’infant a dormir aviat, abans que necessiti xuclar-se el dit per agafar el son.

Substàncies que generin rebuig: en casos extrems, es poden utilitzar substàncies que venen a les farmàcies que generen mal gust de l’ficar el dit a la boca.

El més important és una detecció primerenca per part de l’odontopediatra. El nostre dentista pediàtric t’ajudarà a prendre les millors decisions per solucionar aquest tipus de problemes i et guiarà en el procés. En l’equip de BLASI Clínica Dental Barcelona comptem amb una especialista en odontopediatria que solucionarà tots els teus dubtes.